ja_mageia

TERRITORI

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es troba a la comarca de la Noguera, en el marc d’un conjunt territorial i paisatgístic anomenat els Aspres del Montsec. Un territori amb arrels prehistòriques, presidit pel Montsec, i porta d’entrada al Prepirieneu. 

PODER

Des de la seua fundació, l’any 1166, el Monestir de les Avellanes ha estat centre d’influència i referent per als pobles del seu entorn. Així mateix, fou centre de poder de la zona, en l’època medieval, ja que els Comtes d’Urgell el prengueren com la seua casa espiritual, el patrocinaren i el convertiren en el seu panteó dinàstic, per això les despulles d’aquests descansen encara avui al monestir.

ESPIRITUALITAT

L’ordre monàstica que fundà i habità el monestir fou la dels canonges premostratencs. Aquests hi visqueren al llarg de 650 anys. Els premostratencs deixaren la seua petja en un monestir que aixecaren tot cercant-hi soledat, aïllament, austeritat i recolliment. Casa que defensaren fins al punt de convertir-se en el monestir més important dels premostratencs a Catalunya. Des de 1910 són els germans maristes els encarregats de continuar amb la missió espiritual i religiosa del monestir.

PENSAMENT

El Monestir de les Avellanes fou centre irradiador de cultura i pensament. Destacant-hi l’Escola històrica de les Avellanes, que al segle XVIII es convertí en un focus important de coneixement, que contribuí a posar les bases de la historiografia moderna catalana. El Monestir de les Avellanes tingué també una de les millors biblioteques i arxiu de l’època, avui desaparareguda i dispersada.

ART

El Monestir de les Avellanes es dotà de construccions monacals d’alt valor artístic. Ens han arribat als nostres dies el claustre romànic, del segle XII, essent la part més antiga del monestir, seguida de la Sala Capitular, que data del segle XIII, i que ja conté elements de transició al gòtic.

L’església gòtica és l’element més destacable de la reforma que havia de viure el monestir al segle XIV. Dintre d’aquesta hi ha el Panteó dels Comtes d’Urgell format, fins el 1906, per uns sepulcres de gran valor artístic, dintre de l’escultura gòtica catalana, i que avui es troben al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Cal destacar també les reformes i edificacions del segle XVII i XVIII, d’estil neoclàssic, visibles al refectori dels monjos, la font de la mallola i el porxo de l’entrada.

I finalment els edificis de pedra rosada, d’inicis del segle XX, i inspirats en l’arquitectura noucentista catalana, foren construïts pels germans maristes.