ja_mageia

UN LLOC AMB HISTÒRIA...

DEL 1166 ALS NOSTRES DIES

 LA FUNDACIÓ (1166-1195)

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fou fundat l’any 1166 per l’ordre monàstica dels Premonstratesos, fundats per Sant Norbert a Premontré (França) i arriben a a aquestes terres de la Noguera després d’haver col·laborat amb els creuats alemanys en la lluita contra els sarraïns.

Els inicis del Monestir de les Avellanes es troben al Mont Malet os s’instal·la el Beat Joan d’Organyà, anomenat popularment Sant Cap. Del primer monestir, Bellpuig el Vell, només s’ha conservat la cova on segons la tradició hi vivia el sant.

Els Comtes d’Urgell, Ermengol VII i la seva muller Dolça de Foix, els donaren suport des dels seus inicis, així com la resta de comtes de la nissaga dels Cabrera.

L’ any 1166 els hi concedeixen aquest terreny per a construir el monestir. I serà l’any 1195 quan s’instal·len definitivament a Bellpuig el Nou o Sta Mª de Bellpuig de les Avellanes, on visqueren 650 anys, fins el 1835, en que foren expulsats per la llei de la desamortització de Mendizábal. Els béns  i el monestir foren subhastats l’any 1840 i canviaren d’un propietari a l’altre fins a l’arribada dels maristes l’any 1910.

ELS PREMONSTRATESOS (1166-1835)

L’ordre dels premonstratesos fundà el monestir i l’habità al llarg de 650 anys. L’etapa de major esplendor del monestir fou la medieval, del segle XII fins al segle XV. Les construccions més destacables del monestir són d’aquesta època. Començant pel claustre romànic, l’obra més antiga del monestir, construïda al segle XII i essent un representant, com pocs, de l’època en que els monestirs cercaven l’austeritat i el recolliment en la pregària.

Ermengol X, al segle XIV, reforma l’església romànica del s. XII per construir una basílica gòtica per convertir-la en panteó dels Comtes d’Urgell. L’església gòtica, és segurament l’obra més rellevant del monestir, juntament amb els sepulcres del panteó dels Comtes d’Urgell. La mort sobtada del comte i la crisi del segle XIV, posaren punt i final a l’etapa més esplendorosa del monestir.

Del segle XV al segle XVII s’obre l’etapa de decadència, en la que el monestir lluità principalment per la seva supervivència, amb el nomenament dels abats comendataris que governen des de la distància i dels diversos intents de supressió del monestir. Després d’això el Monestir de les Avellanes no només acabarà demostrant que fou la casa més important dels premonstratesos a la Península, sinó que es convertirà en l’única supervivent d’aquest ordre a Catalunya en convertir-se en patronat reial. 

A finals del segle XVII i ja fins a la seva desaparició s’inicia la segona etapa de prosperitat pel monestir, l’última per als premonstratesos.

La il·lustració fou molt present al Monestir de les Avellanes, destacant-hi l’escola històrica de les Avellanes, amb els abats Finestres, Caresmar, Pasqual i Martí al cap davant, precursors de la historiografia moderna catalana i creadors de l’important biblioteca i arxiu del monestir, avui desapareguda. La prosperitat d’aquests anys contrasta amb els temps difícils i de guerres que afecten la vida monàstica; les destruccions provoquen la reforma o l’edificació de les construccions d’estil neoclàssic, porxo, refectori, font de la Mallola.

En plena etapa d’esplendor, l’any 1835 el monestir es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal i els premonstratesos l’hagueren d’abandonar definitivament.

TEMPS D'INCERTESA (1835-1910)

La desamortització provocà l’abandó de Bellpuig de les Avellanes i el consegüent espoli i destrucció dels seus béns. El Monestir serà comprat i venut diverses vegades per propietaris que només cercaven treure’n el màxim profit. L’any 1906 el banquer lleidatà Santesmasses, propietari del monestir, va vendre els quatre sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell, que actualment es troben al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

ELS MARISTES (1910 ...)

L’any 1910 els Germans Maristes adquireixen el Monestir, on hi ubicaren el seminari de formació ja que durant la Setmana Tràgica del 1909 fou cremat el seu noviciat a Sant Andreu del Palomar (Barcelona).

L’arribada dels maristes retorna la vida al Monestir, ben aviat en reparen els desperfectes i en milloren l’aspecte amb la construcció dels edificis de pedra rosada d’estil noucentista. Després dels efectes de la guerra civil i de la duresa dels anys de postguerra, retorna la prosperitat a Bellpuig de les Avellanes, iniciant-se la tercera etapa d’esplendor. En destaca la restauració i reconstrucció del temple gòtic (1952-1966), la millora de l’entorn del monestir i també la vitalitat que desprenia una casa dedicada als joves, motiu pel qual s’hi celebra des del 1974 la Pasqua de les Avellanes. També s’hi construí, ben a prop, la casa de Colònies Quatre Vents.

El Monestir de les Avellanes, casa pairal dels Maristes de Catalunya, deixà de ser seminari el 1994 i avui dia és una hostatgeria oberta a tothom, com ho expressen molt bé les portes del segle XVIII que trobem penjades a l’entrada de la casa, i que ens diuen que “les Avellanes és una casa de portes obertes”.

Actualment la presència marista en el monestir es concreta en dues comunitats de germans, la comunitat de Santa Maria i la comunitat de la Casa d’Espiritualitat.