ja_mageia

CRÒNICA DELS ACTES D'INAUGURACIÓ PDF Print E-mail

Agraïment per 100 anys de nova vida

Inauguració del centenari de la presència marista a les Avellanes

Crònica de la diada del 2 de gener a la casa pairal marista de Catalunya: un itinerari d'actes que ens recorden la història viscuda i donen forces per a la missió de la casa de ser un indret d'acollida i espiritualitat.

S’ha iniciat en la data del 2 de gener la celebració d’aquesta efemèride. Hi eren presents vora un centenar de germans de les diferents comunitats de Catalunya amb el G. Provincial, Xavier Barceló, i el G. Vicari, André Déculty, i d’alguns afiliats a l’Institut i amics de la casa.

presentaci-centenariLa jornada es va iniciar a la Sala Ermengol X amb l’acte de presentació del centenari. Aquest va ser presentat pel G. Jaume Parés, director de la casa, que va emmarcar aquest any dins les següents característiques:
La casa està de festa perquè se sent la casa pairal dels maristes de Catalunya amb el que això comporta.
Una nova vida religiosa a celebrar en un recinte que va acollir abans dels maristes altres estils de vida religiosa monàstica (premostratencs i trapencs). Els maristes van donar un nou estil a la vida del monestir en convertir-lo en una casa de formació primer per a germans i després també per a laics.
Una casa que ha estat i és un punt de referència per a joves que han descobert aquí el seu projecte de vida.
Un lloc de portes obertes, simbolitzades a la façana de l’entrada.
I un indret amb vocació de universalitat però arrelat amb força al país.

Posteriorment el G. Xavier Barceló va declarar oficialment estrenat l’any del centenari. Per ell ha de ser un any de memòria agraïda d’aquells que ens han portat fins aquí. I alhora amb una visió de futur, inspirada en el darrer Capítol general que presenta a Maria sortint de pressa per visitar a Elisabet, per anar cap a una nova terra, símbol del caminar marista d’aquests anys que venen.

Es deixà la part de discursos per visionar el vídeo del centenari amb guió del G. Toni Torrelles i editat juntament ambpresentacio-dvd els Germans Ramon Rúbies i Feliu Martín. El va presentar pel mateix Toni i que va senyalar que aquesta presentació audiovisual arrenca de la presència dels primers monjos, que amb les seves construccions materials i espirituals van ser capaços de tenir una visió de futur del lloc on es van arrelar i de la seva missió. Aquest vídeo de fort llenguatge simbòlic parteix del caminar dels monjos, els germans maristes i els joves, per explicar la vida de la casa en aquesta centúria tot descobrint el significat profund dels moments viscuts i de les diferents activitats viscudes a la casa. Es clou amb diferents testimonis de germans, educadors i joves, que expliquen de manera breu però molt explícita la seva relació amb les Avellanes i on es denota el fort impacte en la vocació i la manera de descobrir la fe que han tingut per a ells les estades que han viscut aquí.

presentacio-expoUn altre fruit del magnífic treball promogut per la Comissió del Centenari ha estat l’exposició fotogràfica del centenari. La presentació la va fer el G. Jaume Andrés Bacardit que ha coordinat aquesta mostra. Explicà el llarg procés de recerca i organització del material amb un total de 16 panells que volen explicar no sols la història sinó també les activitats passades i presents que ha viscut la casa en les diferents èpoques per descriure què és les Avellanes. Agraí el G. Jaume la col·laboració de diferents germans i especialment del G. Jaume Parés i de l’arxiver del monestir, el Sr. Robert Porta, que amb molta paciència ha treballat per trobar les millors fotografies adients amb l’organització temàtica de l’exposició. També expressà el seu agraïment a la seva germana Anna Maria, especialista en belles arts, que ha participat en un qualificat assessorament de la mostra. El G. Jaume compartí amb els assistents l’evolució dels sentiments que ha viscut en el camí de preparació de l’exposició, passant d’una certa tristesa al veure la desaparició de la funció de la casa com a formadora de futurs germans maristes a una casa on s’ofereix als visitants i també especialment als joves, el que som i vivim els maristes des d’un contacte directe. Això creu que transforma aquesta tristesa en esperança (nom de la utopia expressat en llenguatge cristià) i que dóna a la casa uns nous horitzons en sintonia amb el carisma marista de transmissió de valors i especialment de l’evangeli de Jesús.

presentacio-cementiriSi aquest acte primer no tenia prous continguts, el G. Josep Ma Soteras, Conseller general i coordinador de la reforma del cementiri, ens va suggerir de nous al presentar la reforma de l’indret on descansen els germans maristes difunts. Abans de pujar-hi per fer la seva benedicció el G. Josep Ma explicà el rerefons del nou cementiri: Un lloc de la casa on també passen coses, un indret per ser visitat perquè ens parla i on es reviuen experiències amb referències de persones que ens ajuden en el nostre futur. Aquesta nova perspectiva d’un cementiri neix de la mirada sense por, lluny de la nostàlgia, per no renunciar a les nostres arrels. Aquestes troben també una expressió de la història de la casa en la memòria de les persones mortes a la casa en ocasió de la Guerra Civil quan les Avellanes va esdevenir Hospital i que no han de ser amagades ans contemplades sense complexos com un moment de ruptura de la fraternitat que la casa sempre ha volgut impulsar. En el nou cementeri hi descansen totes les despulles dels germans que han mort a Catalunya ja que darrerament han estat portades les que hi havia a diferents cementiris de ciutats amb presència marista.
També destacà les estàtues de Maria, Marcel.lí i la nova escala que integren elements maristes i d’espiritualitat al lloc.

puigpey-cementiriEl matí esplèndid que es va viure a la casa convidava a sortir de la sala Ermengol X i viure l’itinerari que ens va proposar el G. Jaume al començar la jornada. Així es feu pels assistents tot marxant al cementiri. Allí van prendre la paraula l’arquitecte de la casa, el Sr. Joan Puig-Pey que va presentar el treball que clou la reforma de la casa i que ell mateix va liderar allà pel 1998 convidat pel G. Emili Turú, aleshores provincial de Catalunya i el seu Consell. Insistí en la metàfora i el simbolisme per copsar el que es veu en l’indret. Un cementiri com a lloc de pas, amb elements petris (la roca de la Sènia que envelleix junt amb el temps), amb una obertura d’horitzons per fer que la natura i el cel siguin contemplats des de dins i amb una geometria simple i sòbria. Destacà com la pedra sembla uniforme des de lluny però que a l’apropar-se agafa una visió particular. Això es pot comparar amb la unitat de projectes de vida marista que estan enterrats en el cementiri però que tenen una particularitat personal en la vida i actituds que cada germà va viure. En resum, afegí en Joan, “aquest cementiri és un punt de trobada amb els que ens han precedit i amb nosaltres mateixos per anar orientats a la vida”.

Les sensacions dels participants en l’explicació eren molt profundes degut a la comprensió vital de l’indret però faltavafajula-cementiri l’explicació de l’escultor de les imatges de Maria i Marcel·lí que són al cementiri. El Sr. Francesc Fajula ens va relatar la seva experiència de creació d’una estàtua de la Verge que acull i que està situada al bell mig del cementiri. Des de la seva visita al lloc on havia de situar-se, ens va comunicar que va tenir molt clar (una inspiració ben cert!) com havia de ser. I el seu treball ha estat molt reeixit tot i les dificultats d’esculpir i instal·lar aquesta figura de Maria que no vol ser llunyana (tot i el pedestal) i que ens troba a l’entrar en el cementiri venint ella com d’un infinit.
Per acabar aquesta estada en aquest lloc sant, es procedí a la benedicció del cementiri per part de l’arxiprest de la Noguera, Mn. Ramon Solé, acompanyat del capellà de la casa, Mn. Francesc Verdés. Les seves paraules van cloure l’acte dient que aquest cementiri és un llibre d’història que parla de vida i resurrecció, un lloc de restes de persones ressuscitades. També expressà com l’estàtua de Maria resta en aquest indret com a mostra del seu acompanyament en tots els moments de la nostra vida.

De tornada a la casa es procedí a la inauguració de l’exposició fotogràfica que restarà tot l’any a la casa junt amb la projecció del vídeo i que permetran als visitants conèixer i descobrir la vida centenària marista en el monestir.

missa2No va ser gens feixuc després d’aquestes descobertes i motivacions entrar a l’Església per donar gràcies a Déu per tot el viscut. L’Eucaristia presidida per Mn. Ramon acompanyat de Mn. Francesc, el P. Bru Cañigueral, claretià i afiliat a l’Institut Marista, i Mn. Salvador Coll, capellà de la comunitat de Girona, va ser molt emotiva i viscuda. L’homilia va esdevenir, per encert del celebrant, en una estona de silenci per deixar reposar les paraules, imatges i sensacions viscudes en l’itinerari viscut. “Deixar-ho, Deixar-se sempre és un risc profund. Tot és claror” va cantar en l’acció de gràcies el G. Toni Torrelles. El risc de tantes generacions que han fet de la casa de les Avellanes un indret on sentir que el cel i la terra tenen punts de contacte en tantes experiències viscudes.

dinar1Al ser persones de carn i ossos vam haver d’anar a la taula del menjador per refer també el nostre cos. Un àpat de germanor ens va aplegar amb un brindis fet pel G. Xavier Barceló, on ens convidava a anar més lluny. Si més no aquest 2010 té un seguit d’actes a la casa de les Avellanes per celebrar aquests 100 anys de presència marista i on els joves, historiadors, germans, amics de la casa tenen diferents moments d’encontre. Si més no tothom és convidat a visitar de nou el monestir per descobrir el nou cementiri, l’exposició i el vídeo i també per trobar-se amb les dues comunitats que hi resideixen i totes les persones que hi treballen. De veritat que al sortir ho fareu, com el que ha escrit aquesta crònica del dia 2 de gener, amb nova vida! Felicitats Avellanes!

.