ja_mageia

RESSÒ DEL CENTENARI DE LA PRESÈNCIA MARISTA A LES AVELLANES PDF Print E-mail

Ressò del centenari de la presència marista a les Avellanes: uns dies viscuts amb intensitat i agraïment

Crònica del nostre enviat especial a la casa pairal marista a les Avellanes que explica els diferents actes que se celebraren al voltant de la data del 10 de setembre de 2010. Amb reportatge fotogràfic

Les Avellanes, Cent anys de Vida marista

El dies 8 i 9 de setembre la casa d’Avellanes visqué una trobada de germans maristes que havien viscut la seva formació a la casa. Diferents moments de l’encontre, com una visita als pobles del voltant i altres moments de pregària i convivència van donar el preàmbul a la gran festa del dia 10. El G. Emili Turú, superior general, va ser-hi present aquests dos dies junt amb el G. Joseph Mc Kee, vicari general, i parlà de la vida fràgil que acompanya el devenir dels anys i dels moments, i que ens convida a donar gràcies a Déu per allò viscut. I alhora ser conscients d’aquest tarannà de provisionalitat que acompanya el nostre camí i ens convida també al realisme des de l’esperança.

El dia 10 inicià l’efemèrides amb una Eucaristia presidida per l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, acompanyat de diferents preveres representants del bisbats d’Urgell i Lleida, i d’altres mossens molt estimats i relacionats amb la casa. També concelebrà el superior general dels premostratesos. La celebració, molt ben animada per l’equip de pastoral, començà amb una salutació i la instal·lació de 100 flors a l’altar com a símbol dels cents anys de vida que celebràvem. Monsenyor Joan Enric, emprant diferents idiomes, dirigí a l’assemblea una homilia amb molts missatges. Agraí en nom del bisbat la presència marista a la casa (una casa on són molt més importants les persones que les pedres), ressaltà la importància de Maria com a mestra d’oració i apostolat i inspiradora dels Maristes, recordà als germans el valor de la comunitat, feu un ressò de l’evangeli on es convidava a fer-se petit com un infant i viure l’abandó en mans del Pare, i destacà els trets del tarannà de la casa com la formació manual i l’esforç que tant han modelat als germans.

Volgué agrair a la Institució Marista la feina, que anomenà “pesada”, de ser present a les institucions educatives i socials. Valorà positivament també com s'està compartint el carisma marista amb els laics. I va acabar amb unes paraules molt entusiasmants per a tota la comunitat reunida: “Què n’és de bonica una vida al servei de l’Evangeli. Que el Senyor us beneeixi”.

L’ofertori de diferents símbols com el llibre (vida cultural i religiosa de la casa); el quadre de Champagnat; els motius de la Pasqua jove; la llum; el raïm, l’oli i la mel, que són el fruit de les terres del monestir; i finalment el Pa i el Vi, recolliren el bo i millor dels dons rebuts.

Després d’un breu descans, començà l’acte més acadèmic amb unes imatges preparades per en Robert Porta, arxiver del monestir, que foren la introducció visual a la presentació del llibre. “La força de la fraternitat” del G. Lluís Serra. En un discurs .sintètic i alhora interessant i amè, presentà els eixos de la publicació a partir de tres preguntes que responia tot seguit. La primera era sobre el perquè Avellanes fou elegida casa de formació pels Maristes: la tranquil·litat, la pau i el bon preu de compra foren determinants en l’elecció al 1910 d’aquest indret com a casa noviciat. La segona va ser un recorregut per les deu desenes d’anys que tenen un títol posat per l’autor en el llibre. Ell mateix ho va justificar amb un seguit d’explicacions tot relacionant la vida de la casa amb el que passava amb l’entorn més immediat i també global del món. La tercera pregunta explicava el perquè del títol que es justifica per l’admiració de l’autor vers les persones que han format part de la història de la casa i per la seva vivència de la fraternitat. Una fraternitat que és realitat pel fet de ser fills del mateix Pare i que d’aquesta vivència en treu la força i la constància.

Prengué la paraula posteriorment el G. Maurice Berquet, Provincial. Destacà la formació que oferí la casa en aquesta centúria però alhora convidà a tenir una mirada vers un futur, on digué “la vida està en els canvis, no en la conservació”. I convidà davant aquests anys que venen a fer de la casa “un lloc de descoberta de la natura, d’un nou rostre d’Església, del sentit de la vida i alhora un indret on les persones canvien arran de la trobada amb Aquell que els acompanya”. El superior general de l’ordre dels Premostratesos donà les gràcies als germans pel treball d’aquests anys que s’empelta amb la presència d’aquesta ordre religiosa en aquesta casa i que donà noms importants per a la història de Catalunya i de l’Església com Jaume Caresmar o Jaume Pasqual i de la qual encara en són testimonis el claustre i la sala capitular.

El President del Consell Comarcal de la Noguera, Vicenç Font, destacà la importància de tenir arrels i com la casa de les Avellanes ha esdevingut una casa oberta i un centre cultural. El batlle d’Ós de Balaguer, Ignasi Cortés, ens recordà el temps d’incertesa que es visqué després del tancament de la casa com a noviciat i com la transformació en hostatgeria i casa d’acollida ha esdevingut una riquesa per a la comarca i per als pobles veïns. Finalment, Montserrat Coll, directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, clogué l’acte amb una felicitació als Maristes per diferents trets del seu carisma com el caràcter laïcal, l’acollida, el treball en la solidaritat, el lleure i l’educació i la bellesa de les celebracions litúrgiques que es viuen a la casa entre d'altres.

Una placa a l’entrada de la casa fou el punt i final al matí. Després un dinar a la carpa del monestir acompanyat per vins de la casa i una amigable companyonia aplegà als convidats. Entre aquests cal destacar germans de les comunitats de Catalunya i d’altres indrets, afiliats a l’Institut, veïns i amics de la casa, familiars dels germans, membres dels equips Directius de les escoles i obres socials, antics alumnes, moviments CMS i FAJMACOR i d’altres.

La tarda era calorosa a la Noguera però l’acte cultural-religiós-testimonial que visquérem a l’Església va encendre tots els ànims fins al zenit de l’explosió joiosa i celebrativa en molts moments. En un gran escenari instal•lat per a la ocasió, la Núria Francisco i el G. Jose Molina ens acompanyaren en un itinerari per les característiques de la comunitat marista que s’han fet palès al llarg d’aquests cents anys a les Avellanes: comunitat de treball i família, de vida, centrada en Crist, oberta als joves, que convida al silenci i la trobada en Déu, amb Maria, en missió a l’estil de Champagnat i constructora d’una nova Església. Tot aquest recorregut, que durà més de dos hores, fou un llampegar d’instantànies i flashos en forma de presentacions audiovisuals, cançons, testimonis, pregàries amb el ciri pasqual, trencaclosques visual i la presència de la música del G. Toni Torrelles i de Kairoi. Una estona, quasi d’èxtasi, on la presència de moltes persones i joves que pogueren fer-se presents omplí la nau i feu esclat de la joia i de l’agraïment a tanta Vida (amb majúscula) viscuda.

El G. Emili Turú, que no va poder fer-se present en aquesta diada de manera directa, ens deixà un missatge gravat on ens convidava a esdevenir una vida renovada marista com a rostre marià de l’Església. Una foto del G. Maine al principi de l’acte, ens va fer també recordar a aquest germà mort recentment i al qual molts tenim present en aquests dies.

“Tu ets avui Champagnat” va ser la cançó final. Sortírem al claustre per escoltar el darrer missatge del G. Maurice i fer enlairar els globus que arrossegaven al cel els missatges que havíem escrit a l’entrar a la casa per la tarda. La traca de petards que sonà posteriorment alterà el so harmoniós que teníem per fer-nos posar d’empeus i engrescats. I d’aquí al jardí per compartir el berenar sopar.

No volem oblidar un gran agraïment a totes les persones que han preparat aquest dia amb tanta il•lusió sota la coordinació del G. Jaume Parés, director de la casa, que presentà i acompanyà els diferents actes. Donar les gràcies també per la presència de persones, i especialment els germans grans de la comunitat que esdevenien en molts parlaments referència testimonial del camí viscut per diferents generacions.

Al sortir de la casa, de retorn a cada llar i comunitat, el cel enfosquia i sortien les estrelles. Però el record dels tres dies viscuts a les Avellanes i concretament el que es va experimentar el dia 10, esdevenen una altra realitat més que testimonia la Vida que les persones podem donar als indrets des de l’esforç, la creativitat i l’esperança. La persona vivent, Jesús de Natzaret, que donà sentit a tants germans i persones que han passat per la casa, segueix sent avui també llum. I la presència humil i silenciosa de Maria de Natzaret ens és el millor testimoni. Per tot això, gràcies per aquests cent anys i per molts anys Avellanes.

.