ja_mageia

En el moment de plantejar els actes de celebració de l’arribada dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes, es va pensar en realitzar algun tipus d’activitat oberta a tothom, que expliqués els orígens de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Després de treballar-hi intensament, aquesta idea es va transformar en les I Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, dedicades als premonstratesos, l’estudi dels quals ens ha permès connectar amb els orígens medievals de Bellpuig de les Avellanes.

Les Jornades es van estructurar en quatre sessions distribuïdes entre els dies 28 i 29 d’octubre. El dia 28 al matí tot estava preparat per rebre els assistents a les conferències. A les 9 del matí a l’entrada del monestir ja hi havia força moviment, professors que ja havien arribat la nit abans, els primers assistents que recollien el material, algunes que altres corredisses perquè tot sortís com s’havia planificat.

Cap a dos quarts de deu del matí, Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, iniciava l’acte inaugural de les Jornades donant la benvinguda a tots els assistents. L’acompanyaven el director científic de les Jornades, Flocel Sabaté, el degà de la Facultat de Lletres de la UdL, Joan J. Busqueta, el president del Consell Comarcal de la Noguera, Vicent Font i l’alcalde d’Os de Balaguer, Ignasi Cortés. S’excusà el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Albert Turull, per no poder assistir a l’acte, a causa de la mort del filòleg Joan Solà, a qui es dedicà unes paraules en record.

La primera sessió de les conferències ens presentava els canonges regulars i l’ordre dels premonstratesos, de la mà d’especialistes internacionals com Jacques Paul, Dirk Van de Perre i Bernard Ardura, amb la baixa d’última hora de Martine Plouvier que no pogué assistir a les Jornades. Les conferències realitzades en francès i amb traducció simultània per als assistents, concloïen que els premonstratesos havien participant activament en la reforma de l’Església al segle XII, molt especialment al centre i nord d’Europa. Per contra Bernard Ardura indicava que l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb la mateixa força al sud d’Europa i a Terra Santa, amb l’excepció de la Península Ibèrica on l’ordre s’arrelà i tingué una influència destacable durant l’Edat Mitjana. En aquesta primera sessió es parlà també de Sant Norbert, fundador de l’ordre de prémontré, a qui, si bé se li atorgà el paper de fundador, no se li donà el paper d’estructurador i unificador de les seues fundacions, aspecte que faria l’abad Hug de Fosses, amb la redacció dels primers Estatuts.

Per la tarda entravem de ple en la història dels premonstratesos en el si de l’Església peninsular de la mà del professor Francisco Javier Pérez-Envid, qui ens posava al dia de l’evolució de la reforma de l’Església peninsular del segle XII. Molt interessant fou la conferència del professor Francisco Javier Pérez Rodríguez, qui adoptà un paper molt crític amb les fonts documentals emprades per a l’estudi dels premonstratesos a la Península Ibèrica, posant en dubte les explicacions emprades fins al moment per explicar els orígens d’aquests monestirs. Finalment el professor Prim Bertan es va centrar en la distribució dels canonges regulars i concretament dels premonstratesos al comtat d’Urgell, o com preferia ell al Bisbat d’Urgell, destacant-ne l’influencia que hi tingueren al llarg de l’Edat Mitjana.

El dia 29 al matí el professor Flocel Sabaté iniciava la tercera sessió de les Jornades explicant-nos el  projecte de recerca sobre els premonstratesos, que iniciaren des de la UdL arran de la descoberta a Vilanova de la Sal dels documents de l’Arxiu de Bellpuig de les Avellanes. Després Maite Pedrol, de l’Axiu Comarcal de la Noguera, ens explicà els treballs de recuperació, restauració, conservació i difusió realitzats en aquests documents. Després d’un petit descans vindrien dues conferències més polèmiques, especialment la primera on Gener Gonzalvo s’interrogava sobre si realment Bellpuig de les Avellanes era un autèntic panteó comtal, fet que generà un debat, encara obert, entre els qui ho consideren panteó i els que no. Finalment el professor Francesc Fité ens explicà l’evolució constructiva del monestir des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.

La quarta i última sessió s’iniciava amb la visita guiada de la mà del professor Fité que ens va permetre conèixer l’evolució constructiva de Bellpuig de les Avellanes a partir dels edificis conservats avui en dia. Aprofitant el recorregut vam realitzar la fotografia de grup a les escales de la porta de l’església, emulant les fotografies de presa d’hàbit realitzades pels maristes quan el monestir era noviciat. María Teresa López de Guereño, ens delectà amb la seva conferència sobre l’art premonstratès, amb la qual, vam poder entendre l’estructura constructiva de les canòniques premonstrateses hispàniques. Finalment li tocà a Paul Freedman posar el punt i final a les Jornades parlant sobre l’Escola Històrica de les Avellanes i molt especialment sobre Jaume Caresmar, explicant com l’existència d’aquesta escola va permetre a Bellpuig viure una segona època dorada.

Un dels objectius fonamentals, plantejat des dels inicis del projecte, ha estat aconseguir que les Jornades esdevinguessin un espai de col·laboració entre institucions d’investigació, cultura i educació, amb l’objectiu de reforçar lligams, aportar noves propostes d’investigació sobre la història de l’Església i la religiositat, i sobretot apropar el coneixement a les persones. Creiem que amb les I Jornades hem posat la primera pedra en aquest sentit.

Abans d’acabar hem d’expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones i institucions que han ajudat a fer realitat aquest projecte, especialment als Germans Maristes, i aconseguir que les I Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes fossin tot un èxit. Moltes gràcies.. i ens veiem a les properes Jornades!.